1. |
Contratemps
02:48
|
|
||
Converses d’ascensor
d’un temps passat millor, no hi ha color.
De cada tres futurs, me’n perdré dos
els dies de sofà te trobaré,
te trobaré a faltar,
no tenc cap altre pla.
Conserves l’interior,
deixes rastres enmig dels desastres,
mos reinventam, mos diazepam.
Observes l’exterior,
floreixen buits entre natures mortes.
A on és tothom? Només hi ha un tros per hom
Xerres massa quan no hi ets.
Me sobrepassa tant de moviment.
Tot el que hem fet no ha servit per res.
Converses d’impostor
puges o baixes?
Mentre la terra dorm,
mentre la terra se mor.
Horabaixes que no passen,
incendis d’entretemps, un t’estim a destemps.
Hores baixes que no passen, simulant que dorms,
dissimulant les pors, oblidant els noms.
|
||||
2. |
Intempèrie
02:54
|
|||
Avui no tenc res a perdre,
ajagut a la intempèrie
sense sostre ni recer
tots els plàstics a la deriva.
Desfeim nus de carreteres
per ciutats perdudes
de mapes mal doblegats.
Definim tots els paisatges
dels llençols esgrogueïts.
És la venjança dels matins
quan acab amic dels monstres
i els primers amors prescriuen.
Te diré que tot m’ha anat bé, si mos trobam a la gran final.
Seguiré sense saber bé si vaig seguir o si vaig quedar allà.
Estius de sal i bicicleta,
res és com ho imaginàvem.
Evapores la matèria i passes la fregona,
me menja una ona.
Mai trobaré el millor moment. Un gir de guió,
final obert, res és permanent.
Te diré que tot m’ha anat bé, si mos trobam a la gran final.
Seguiré sense saber bé si vaig seguir o si vaig quedar allà.
Avui no tenc res a perdre.
|
||||
3. |
Autumne
02:05
|
|||
Ets història, sents l’eufòria.
Me’n rent les mans, no acab mai la son.
Fins ara! Són jocs de tardor,
deixa’m caure bé.
Vulguis o no tothom se mor.
Urgències, absències,
no aprens mai a dir que no
Distàncies, fragàncies,
seguiràs sumant errors.
Cant victòria, me derrotes.
No és com abans: desitjos perennes.
Indemnes.
Tothom se mor.
Urgències, absències,
brindes per la fi del món.
Circumstàncies, ambulàncies.
Pregàries, vins i autòpsies.
Saps que vendran més hòsties,
mos ho hem après de memòria.
Som passat. Això és la prehistòria:
edats de pedra, travel sempre amb la mateixa
i tu encara no m’has escrit.
|
||||
4. |
Desordre
02:54
|
|
||
Ja no és cap secret, me costa habitar-te,
que m’entenguis i que ho vegis amb els meus ulls.
Canviarem les tradicions, nedarem contradiccions,
esperam a les sortides, desafinam a les tornades
dia rere dia.
Cel ras, i tu com sentir ploure;
només estam de pas.
Traspàs per la penombra:
qui ets quan ningú mos veu?
Perdona pel desordre.
Despertam en els precipicis,
no fan falta més edificis.
Preparam els comiats que venen
quan dos cossos s’avenen
dia rere dia.
Cel ras, i tu com sentir ploure;
només estam de pas.
Traspàs per la penombra:
qui ets quan ningú mos veu?
Perdona pel desordre
d’un passat per resoldre.
|
||||
5. |
Febrer
03:40
|
|
||
Tantes respostes i cap pregunta a fer,
voltes i voltes per acabar al mateix carrer.
Els deserts esdevenen platges.
Anys incerts amagant nous drames, melodrames.
Du’m a ca nostra.
Enguany fa més calor que mai,
els teus finals d’agost contra el meu febrer infinit.
Ara que hem romput el gel, surarem les penes?
La boca treu la fel i ja són verbenes.
Tantes històries i a totes sempre acab darrer,
efímeres revoltes quan ja res pot anar bé.
Estius eterns i desesperança.
Indiferents aguantant les rialles enllaunades.
Du’m a ca nostra.
Notes els calfreds?
Del moment just abans
que tot torni a començar.
Aquest futur fa molta por,
recorda que no som morts,
que m’has tocat i enfonsat:
hem deixat ja de sagnar?
els darrers dies de l’any
fa més calor que mai.
Els teus finals d’agost contra el meu febrer
submergit.
Ara que hem romput el gel, surarem les penes?
La boca treu la fel, darreres verbenes.
|
||||
6. |
La Mar Gran
03:07
|
|
||
Conserv records d’hiverns somorts,
més al sud de les petites morts,
i mentre, somrius i sedimentes.
Unim les pigues formant galàxies,
trii el peu esquerre i celebr desgràcies
i mentre, suram les inclemències del mal temps,
de sobte s’atura.
Mos cau el món damunt, no sé si serà avui,
són temps efervescents, no me sents?
Misèries dins d’artèries
davall neu artificial
més enllà de la mar gran:
dies de carn i ossos.
Somii que flot quan faig el mort,
la gelera làctia i l’univers dorm.
I mentre, esquivam les turbulències del mal temps,
de sobte, res sutura.
Mos cau el món damunt, no sé si serà avui,
són temps efervescents, no me sents?
Misèries dins d’artèries
davall neu artificial
més enllà de la mar gran:
dies de carn i ossos.
|
||||
7. |
Tristesa
02:51
|
|
||
Podries ser qualsevol quan m’enlluerna el sol,
tants superherois que ja no necessites.
Ric per no plorar, m’agrada com me mires.
Demà ja aprendré a volar quan tot ho deixem a mitges.
Tan perfectes els defectes.
Tristesa, m’alegra disfrutar-la.
Tristesa, valdrà la pena sentir-la un pic i un altre.
Un horabaixa qualsevol que cerc el meu redol
tudam tota la màgia. Se m’ha fet llarg.
Mira mamà: sense mans!
El món se’n va a la merda.
Comença pel final, mos hem avesat a perdre.
Tan correctes els desperfectes.
Tristesa.
Quan tot mos quedi massa lluny i t’endiumengis en dilluns,
què serà de noltros? què serà de voltros?
|
||||
8. |
Segona Persona
02:45
|
|
||
Carreteres secundàries que no van cap enlloc
són efectes secundaris de no sortir de la teva zona de comfort.
Ets un actor secundari dins la teva pròpia història,
no saps què vols perquè ho tens tot.
Qüestió d’actitud o de la sort d’haver nascut
aquí i no allà.
Quant de temps aguantes amb el cap davall l’aigua?
Quant de temps aguantes sense alenar?
A deshores, digue’m per què plores en aquestes hores?
Segones residències davall del nivell de la mar.
Preqüeles, seqüeles i segones parts:
la venjança vendrà després del segon plat.
El demés és secundari, si no tens cap horari,
però sí una segona oportunitat per fer d’aquest instant
un segon etern.
Quant de temps aguantes amb el cap davall l’aigua?
Quant de temps aguantes sense alenar?
A deshores, digue’m per què plores en aquestes hores?
|
||||
9. |
M2
01:20
|
|
||
Ha passat molt de temps,
ja res m’ocupa els buits.
No hi cap ningú més,
dins un metre quadrat.
Postdata de caducitat.
M’encloc els ulls,
m’amag dels fulls en blanc.
|
||||
10. |
Anit
03:04
|
|
||
Mires cap a baix, de sobte, els peus avancen.
Me sorda aquest renou, del teu silenci.
Imperfectes siluetes com més lluny te fas,
cauen les fronteres imaginàries.
Morim els pics que facin falta,
oblid records només d’anada,
l’escletxa oberta mos separa
de ciutats distants.
La nit més curta de tot l’any no s’acaba mai.
Tot això que mos està passant
és tan normal, tan familiar i tan estrany.
Traces línies amb punt suspensius,
s’entrellacen els dits quan sa lluna minva.
Viurem els pics que facin falta
dins estacions sense tornada.
L’escletxa inerta mos separa
de passats llunyans.
La nit més curta de tot l’any no s’acaba mai.
Tot això que mos està passant
mos farà grans i tan reals.
No m’oblid de recordar
que no tenc por, ja no tenc por
i me despert on tot va començar.
|
||||
11. |
Enemic
02:38
|
|
||
Perspectives cap enlloc
pel desig de ser immortal
egocèntric narcisisme
entre el conflicte i la comoditat.
Postgrau de manipulador
dels nostres cossos comestibles.
Duplicat i pixel·lat,
plastificant felicitat.
Te present el meu pitjor enemic,
sempre al meu costat.
Te present el meu pitjor enemic,
sempre al meu costat.
Gentrifiques els records,
tragicomèdia multimèdia
dins xarxes antisocials.
Confons ficció i realitat,
esperances desgastades.
Les nostres pells són les fronteres.
Si obeeixes, ells comanden,
lloança a la ignorància.
Te present el meu pitjor enemic,
sempre al meu costat.
Te present el meu pitjor enemic,
sempre al meu costat. Obert 24 hores.
Te present el meu pitjor enemic
sempre al meu costat.
Te present el meu pitjor enemic
sempre al meu costat. Obert 24 hores.
|
||||
12. |
Celobert
04:35
|
|
||
Encara hi som a temps
a fer tot el que no vaig fer?
Operacions a cor obert.
Crits i aplaudiments,
endinsats dins les entranyes.
Crulls sense arguments,
laberints amb celobert
I si tot és culpa nostra? No ho sabrem mai.
I si tot és culpa vostra? Ja tant se val.
Encara hi som a temps
a dir tot el que no vaig dir?
A qualque univers paral·lel
segur que estam de festa.
Te regal el millor present,
a la punta de la llengua,
el cel obert.
Emergències:
per exigències de guió te deman perdó.
Que arribin els hiverns,
que els dilluns siguin eterns,
que els dies tornin grisos,
que mos caigui el cel a trossos,
que plorin les estrelles,
que mos despertin els malsons,
que s’apaguin tots els llums,
que comenci l’espectacle,
que perdem aquesta guerra,
que mos robin l’esperança,
que arribin tots els mals,
que l’espai sigui una festa
i que la mar mos mengi a glopades.
L’amor sobreviurà
perquè estarem preparats
per començar a ballar.
|
Saltamarges Girona, Spain
Record label and collective based in Girona / Barcelona since 2011.
Streaming and Download help
If you like Fràgil, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp